Aquest diumenge, un grup
de sòcies del BEC vàrem anar al TNC a veure Lucis et Umbrae,
un espectacle ideat per en Sergi Burka i inspirat en el llibre del
mateix nom –Lucis et Umbrae, Athanasius Kircher, 1671– on es
parla per primer cop de la llanterna màgica. Com a afeccionats al
cinema ens va semblar interessant aproximar-nos al seus orígens.
Des de sempre, els humans
han estat fascinats per manipular i jugar amb la imatge. Els nostres
prehistòrics avantpassats ja jugaven amb les ombres al voltant de la
foguera. Molts anys després, els il·lusionistes del segle XVII es
servien d’un aparell més sofisticat, la llanterna màgica, per
meravellar al seu públic amb imatges dinàmiques i acolorides que
els portaven a altres mons. Mes tard encara, els germans Mèlies van
inventar el cinematògraf i poc a poc es va desenvolupar el cinema,
aquest setè art que tant ens agrada.
A la sessió ens van
explicar una mica d’història, però el millor va estar el dos
microespectacles que contenia l’obra: un joc d’ombres amb les
mans i molt especialment, una sessió de llanterna màgica. Va ser
fascinant veure l’operador manegant plaques de vidre a les fosques
i de seguida veure aparèixer en pantalla unes imatges brillants que
s’anaven succeint en un perfecte fos encadenat, símils de
tràvelings que aproximaven l’imatge fins a primeríssim pla,
incorporacions de personatges en la mateixa presa, calidoscopis de
colors en moviment,... Tot tenia un quelcom de màgic i irreal i, en
canvi, ho senties tant real, tant “de veritat”.
És la màgia del
cinema!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario