5/30/2017

Lucis et Umbrae: un viatge als orígens del cinema

Aquest diumenge, un grup de sòcies del BEC vàrem anar al TNC a veure Lucis et Umbrae, un espectacle ideat per en Sergi Burka i inspirat en el llibre del mateix nom –Lucis et Umbrae, Athanasius Kircher, 1671– on es parla per primer cop de la llanterna màgica. Com a afeccionats al cinema ens va semblar interessant aproximar-nos al seus orígens.

Des de sempre, els humans han estat fascinats per manipular i jugar amb la imatge. Els nostres prehistòrics avantpassats ja jugaven amb les ombres al voltant de la foguera. Molts anys després, els il·lusionistes del segle XVII es servien d’un aparell més sofisticat, la llanterna màgica, per meravellar al seu públic amb imatges dinàmiques i acolorides que els portaven a altres mons. Mes tard encara, els germans Mèlies van inventar el cinematògraf i poc a poc es va desenvolupar el cinema, aquest setè art que tant ens agrada.


A la sessió ens van explicar una mica d’història, però el millor va estar el dos microespectacles que contenia l’obra: un joc d’ombres amb les mans i molt especialment, una sessió de llanterna màgica. Va ser fascinant veure l’operador manegant plaques de vidre a les fosques i de seguida veure aparèixer en pantalla unes imatges brillants que s’anaven succeint en un perfecte fos encadenat, símils de tràvelings que aproximaven l’imatge fins a primeríssim pla, incorporacions de personatges en la mateixa presa, calidoscopis de colors en moviment,... Tot tenia un quelcom de màgic i irreal i, en canvi, ho senties tant real, tant “de veritat”. 

És la màgia del cinema!!!

No hay comentarios: