SESSIÓ DE CINEMA MUT MUSICAT EN DIRECTE

El músic Josep Maria Baldomà musicarà en directe un programa de films muts de Segundo de Chomón el dia 21 de maig a les 21,30h a l'Espai Jove La Fontana (Gran de Gracia 190). La entrada serà gratuïta. La sessió està organitzada amb l'associació Non stop Barcelona animació i els materials estan cedits per Filmoteca de Catalunya. La sel·lecció ha tingut en compte aquells films de Segundo de Chomón en els quals el director utilitza tècniques d'animació i aquells on la tècnica de trucatges que desenvolupava magistralment Chomón són més espectaculars. La sessió s'inclou en el programa "Sessions de Filmoteca" fruit d'un conveni entre Filmoteca de Catalunya i la Federació catalana de cineclubs per posar a l'abas d'entitats sense ànim de lucre algunes pel·lícules del patrimoni fílmic català.

JOSEP MARIA BALDOMÀ

Creador sonor i multi-instrumentista català, Baldomà compagina la seva tasca de compositor de bandes sonores per a imatge i teatre amb col.laboracions en directe i en estudi com a pianista, acordionista i arranjador. Els darrers anys ha col.laborat amb, entre molts d'altres, Refree, Love of Lesbian, Sidonie, Bunbury, Kiko Veneno, Enrique Morente, Fermin Muguruza, Solo los Solo, Andreu Buenafuente o Tony Manero. Ha escrit i registrat música per a diferents àmbits durant més de deu anys. Actualment presenta l'espectacle "Segundo de Chomón musicat per Josep Maria Baldomà" per a la xarxa de Cineclubs de Catalunya, on posa música en viu a les pel.lícules d'aquest polifacètic director de cinema mut, servint-se d'un piano, sons processats per ordinador i un acordió. Les seves composicions es nodreixen de la tradició de les melodies pop; de la revisió de la música clàssica i el jazz; de la imaginació de les músiques improvisades i de l'experimentació de les noves tecnologies de creació i manipulació del so.

SEGUNDO DE CHOMÓN

Segundo de Chomón és, sens dubte, el cineasta espanyol més internacional del període mut, i obre una porta que, anys després, franquejaran altres personatges como Benito Perojo, Luis Buñuel, Carlos Saura, Néstor Almendros i alguns pocs més. La seva internacionalitat, condició iniciada en el mateix moment en què el llenguatge cinematogràfic insinuava la seva hegemonia respecte a d’altres espectacles populars i perllongada fins al final del període silent, ve avalada per diversos motius. Primer, Chomón va treballar continuadament en dues de les productores més importants de la cinematografia europea, com la Pathé Frères a París o l’Itala Film a Torí. Segon, va col·laborar activament  en algunes pel·lícules mítiques del cinema mut, com la Cabiria (1914) de Giovanni Pastrone, o el Napoleón d’Abel Gance. Tercer, fora de les grans produccions, el seu nom va associat a alguns personatges i a algunes tendències indispensables per entendre la història del cinema d’aquells moments: els “films à trucs”, les fantasmagories, l’humorista Andrée Deed (Cretinetti), els melodrames i els films colossalistes italians i, més concretament, aquells que construïen el mite cinematogràfic de Maciste...

Quan no treballava a França o a Itàlia, Chomón s’havia instal·lat a Barcelona, amb la preclara lucidesa de veure que aquella ciutat de gran tradició industrial esdevindria l’epicentre de la producció, la distribució i l’exhibició cinematogràfiques de tot l’Estat espanyol. Si el cinema primitiu fet a Espanya hagués tingut la solidesa industrial necessària per conquerir mercats exteriors, Chomón hagués estat amb tota probabilitat un dels seus impulsors a través dels seus treballs a la capital catalana, primer com a delegat de Méliès i de la Pathé a Barcelona, o com a director de fotografia en les pel·lícules de la societat creada per Albert Marro i Lluís Macaya, més tard amb la seva societat amb Joan Fuster i finalment amb les pel·lícules que rodava a Espanya i que, ni que fos irregularment, s’incorporaven al catàleg Pathé.

I amb tot això, la figura de Segundo de Chomón no queda pro perfilada. Chomón no va ser un artista, un “autor” a la manera  en què ho entendrà molts anys després la moderna crítica francesa, sinó un personatge especialment lúcid a l’hora de concebre el llenguatge cinematogràfic com un mitjà on el domini de la tècnica i l’exercici imaginatiu contribuïen a la seva construcció, al seu perfil lingüístic. Chomón va desplegar un procés de maduració insòlit, passant –en ocasions de manera simultània- de feines més o menys mecàniques o industrials, com la il·luminació o colorejat de pel·lícules, el retolat de títols, la distribució des de Barcelona dels films produïts per companyies estrangeres, entre d’altres tasques, el rodatge de documentals, de fragments fantasiosos que s’incloïen en films pensats per d’altres realitzadors i, finalment, a la pròpia elaboració dels seus films en un sentit absolut del terme.

Joan M. Minguet Batllori. Segundo de Chomón, més enllà del cinema d’atraccions (1904-1912).